Sóc filla de Guifré, comte d’Urgell, de Cerdanya i de Barcelona, de Besalú i Girona. La meva mare, la comtessa Guinedilda. Em dic Emma, però a mi sempre m’ha agradat més com em deien de petita a casa, és un nom d’empetitir, dolcíssim, em deien Emmona.
Els meus pares van fundar el monestir de Sant Joan de Ter el 885 amb una clara intenció: jo havia de ser-ne la primera abadessa, i a tal efecte, aquell mateix any ja van fer la meva donació junt amb un gran dot entre les extensíssimes propietats que ells tenien.
Durant els anys que vaig estar al capdavant del monestir, vaig fer tot el que vaig poder per ajudar al repoblament de Catalunya i a fer créixer tant les possessions del monestir com les personals.
Des de la meva mort el 942 fins al 1017 em van succeir 4 abadesses més. Bernat I Tallaferro, que volia les possessions del monestir, va tramar tot tipus d’estratagemes i mentides fins que el final va convèncer el Papa Benet VIII perquè expulsés les monges del monestir de Sant Joan.
Del tancament del meu monestir també n’ha quedat una llegenda, la del “Comte Arnau”. És una historia trista, dura i posa un vel negre sobre el monestir de Sant Joan.
I avui, uns quants segles després, la força de la història i la llegenda s’uneixen en el Trail de l’Emmona, per recórrer els paratges que tant vaig estimar.
Seran més de 100 quilometres, més de 10.000 metres de desnivell acumulat i 24 hores per aconseguir-ho.
De Sant Joan de les Abadesses a Ripoll, Les Llosses i Gombrèn, el Baix Ripollès que tants bon records em porten. A Gombrèn comença la part més negra del recorregut, entrem en el territori del Comte Arnau. Anirem fins a Montgrony, Campelles, Campdevànol, pujarem a Sant Amand i passant per Surroca tornarem a Sant Joan.
Diuen que si passeges pels boscos del Ripollès quan es fa de nit i pares bé l’orella, pots sentir el galopar furiós de l’ànima demanada del Comte, que busca redimir els seus pecats.
Jo ja ara us deixo, només espero veure-us a tots el 24 i 25 de juliol a Sant Joan de les Abadesses.