Un matí fred, uns quatre graus sota zero, però amb ganes de caminar, si més no, per començar a entrar en calor. Som cinquanta-un caminants més dos menuts, que encara els hi falta una mica per poder caminar, aquests van ben abrigats dins les motxilles adients per l’ocasió que els seus respectius mare i pare carreguen al seus pits.

La primera pujada ja comença a escalfar els nostres cossos freds, enfilem la carretera per anar a buscar el corriol que ens portarà fins a Querós de Dalt, havent deixat enrere Querós de Baix. Aquí enfilem pel dret per anar fins el Collet de Querós, la pujada queda enrere per donar pas a un corriol més planer i baixada per arribar a Cal Caire. Agafem una pista ample i de bon caminar, ja falta menys per l’esmorzar. Deixem la pista per la que anàvem i agafem un camí a la dreta, un parell de quilòmetres més amunt arribem al Pla d’Estràngol; pa amb tomàquet, llangoniseta, botifarra negre, cansalada....i mongetes seques! Tot això regat amb un vi amb cos dins dels porrons pels més atrevits, sempre ens queden els gots de plàstic per no regalimar-nos la jaqueta. Ens feia falta recuperar forces, ja portaven prop de dues hores caminant i l’esmorzar es posa molt bé.

El cos comença a refredar-se, una estona parats i l’absència de l’escalfor del tímid sol ens obliga a deixar el pla on hem esmorzat, ara agafarem el PR C-60 un xic més avall, a la Plana Freda; girem a l’esquerra, el camí fa baixada però l’aire que s’ha girat no és bon company de viatge. Passem pel costat de la font del Colomer, queda amagada de la vista del camí. Aquí se’ns uneixen una parella amb el seu nadó, també amb la seva motxilla i la roba pertinent d’abrig.

Passem pel costat de la restaurada casa de Guillamet , enfilem amunt per anar a buscar el Clot d’en Poc, aquí trobem encara els estralls de l’hivern passat, molts arbres a terra i d’altres partits per la seva part superior demostren la força de la natura. Ens trobem en un terreny que poc abans fèiem en sentit contrari, ara anem a buscar l’ermita de Sant Antoni i aquí és un bon lloc per fer-nos una fotografia de grup, les càmeres surten com bolets i falten dits per disparar totes alhora.

La baixada ara és considerable, només cal vigilar de no relliscar i arribarem al lloc de sortida, l’absis del Monestir. Fí de la caminada, sembla que tot ha anat bé i només queda agrair a tots els participants les seves ganes de caminar. Fins la propera!

fotos: http://www.uesantjoan.com/index.php/fotos.html?func=viewcategory&catid=7