Data: 27 de juliol de 2008

Participants: 32 persones

Desnivell positiu: 200 metres

Temps de marxa: 4 hores

Aquesta era una activitat inspirada en la sortida de pràctiques que es feia fa anys a l’entitat, els participants van haver de trobar el lloc de l’esmorzar buscant el camí. Els que ho van aconseguir, amb més o menys voltes al final tots van arribar-hi, varen poder gaudir d’un esmorzar a base de mongetes amb llonganissa. El camí de tornada a Sant Joan estava marcat.

Descripció del recorregut

Amb la panxa plena i les lleganyes fora dels ulls, deixem la Plaça Escultor Pujol en direcció al riu Ter pel carrer dels Tints.

Amb cura de no prendre mal, creuem la carretera pel pas de vianants. Seguim recta pel carrer que va paral·lel al riu Ter. Enfilem cap al Pont Vell.

A la dreta deixem les Cinc Fonts i seguim pel carrer que puja a mà dreta. Tornem a posar alerta tots els nostres sentits per creuar la carretera que va fins a Ogassa. Seguim per les escales del Camí de l’Estació.

Entrem dins de la zona de la Ruta del Ferro i seguim cap a la dreta, en direcció Ogassa. Tornem a creuar la carretera i seguim recte per la Ruta del Ferro.

Trobem una pista, la seguim a mà dreta en direcció descendent. Creuem la riera de Malatosca i el camí recupera el desnivell que acabem de perdre.

A mà esquerra deixem el camí que va fins a El Coll, el nostre camí fa una petita baixada i segueix direcció a El Jampere.

Passem just per sota de la primera casa de El Jampere. Abans de començar la baixada per creuar el Rec del Camp girem a l’esquerra tot seguint una pista que passa entre la casa i un cobert amb fustes. Creuem un fil de vaquer, i seguim la pista, en direcció ascendent.

Just abans d’entrar en un zona boscosa agafem un camí poc dibuixat que surt a la nostra esquerra i que ressegueix els pins fins a deixar-nos darrera la casa que acabem de passar.

Situats darrera la casa enfilem pel mig del prat fins a trobar un filat. Hem d’anar resseguint el filat, deixant-lo a la nostra esquerra, per una zona sense cap camí fresat, ens haurem d’anar guiant pel filat.

Mica en mica el bosc es va tancant i arribarem a un punt a on ja trobarem les primeres traces d’un camí, el seguim. Finalment aquest indicis de camí es converteixen en un corriol ben fresat que, sense allunyar-se massa del filat, va guanyat terreny pel mig del bosc.

La pujada es suavitza i el camí gira lleugerament a la dreta.

Arribem a una esplanada on el camí es difumina una mica i la vegetació s’obre, seguim recte, amb el filat a la nostre esquerra, i al cap de pocs metres ja tornem a trobar la traça del camí.

Arribem a una carena i el filat que fins ara hem deixat a mà esquerra ens barra el pas, el creuem i seguim el camí a mà dreta.

Arribem a una clariana i seguim el camí a l’esquerra.

Sense masses complicacions arribem a la Collada de Muig, ens dóna la benvinguda les restes d’un bassal que en èpoques de pluges serveix d’abeurador del bestiar. Seguim recte fins a trobar la pista que va a la Pedrera del Cortal.

Creuem la pista i just abans d’una corba a la dreta enfilem per un camí molt poc fresat. Hem d’enfilar una feixa i seguir el camí que s’endinsa en el bosc de La Malesa. Seguim pel mig de bosc i en lleugera pujada.

Travessem dues clarianes de pedres. Passada la segona el camí es perd. Enfilem a la dreta fins a una feixa ample. Anem cap a l’esquerra i passem pel mig d’uns avellaners que hi ha al costat d’un mur de pedres. El camí remunta unes lleixes antigament conreades.

Aviat veurem un pal de telèfon, l’hem d’anar a buscar pujant per un marge de pedra poc marcat que ens surt a la nostra esquerra.

Abans d’arribar al pal trobem un camí ben fresat, a mà dreta en portaria a Can Salvans, nosaltres girarem a l’esquerra direcció Roqueters.

Passem pel costat d’un antic abeurador.

Passem per sota la casa de Roqueters i pugem fins a arribar a la pista de la casa que seguirem a mà esquerra.

Trobem un camí a la dreta que puja i que ens deixarà a la font de Coll Xipeu.

Uns metres més hi ja podrem sentir l’olor del tiberi que ens espera.